En data 27 de maig de 2017, es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat l’Acord de 25 de maig de 2017, de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual s’atribuïa la competència a determinats jutjats per conèixer els procediments que tinguin per objecte préstecs hipotecaris, sempre que el deutor sigui persona física.
Aquests jutjats tenen competència provincial, és a dir, únicament existeix un jutjat especialitzat per província, per tant a Catalunya tenim els següents:
- Província de Barcelona: Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona.
- Província de Girona: Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona.
- Província de Lleida: Jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida.
- Província de Tarragona: Jutjat de Primera Instància número 8 de Tarragona.
Respecte el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona, amb competència territorial en tota la província de Barcelona, ha unificat els criteris en matèria de clàusules abusives en préstecs hipotecaris, en virtut del document “CRITERIS UNIFICADORS DEL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA número 50 DE BARCELONA EN MATÈRIA DE CLÀUSULES ABUSIVES EN PRÉSTECS HIPOTECARIS”, de data 8 de gener de 2018.
- Clàusula referent a les despeses de constitució de la hipoteca
El Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona ha decidit canviar les regles de joc establertes pel Tribunal Suprem, i ha presentat en el document d’unificació de criteris una altra postura completament diferent.
- Respecte a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, que s’ha de liquidar per l’obtenció d’un préstec hipotecari, determina que ha de ser a càrrec del prestatari, és a dir del particular.
- Quant als aranzels notarials, derivats de l’elevació a pública del contracte, s’estableix que la despesa ha de ser repartida, és a dir, el banc, com a prestador, ha de fer-se càrrec del 50% de l’import, i el prestatari, el deutor, es farà càrrec del restant.
- D’igual manera succeeix amb els aranzels registrals, derivats de la inscripció del préstec en el Registre de la Propietat, i amb les despeses de gestoria, que va tramitar la liquidació de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats i la inscripció en el Registre de la Propietat. És a dir, s’expressa en el document d’unificació de criteris, que aquestes despeses han de ser abonades per meitats: el banc 50% i el particular 50%.
- Finalment, i fent referència a les despeses derivades de la taxació de l’immoble, per a la prestació del préstec hipotecari, refereix el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona, que qui ha de fer-se càrrec del mateix és el particular.
En conclusió, en el cas que s’hagin abonat la totalitat de les despeses derivades de la constitució del préstec hipotecari, el prestatari té la possibilitat d’acudir als tribunals perquè els retornin les quantitats corresponents al 50% de les despeses de notari, Registre de la Propietat i gestoria.
2. Clàusula de venciment anticipat
A diferència de les despeses de constitució, el Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona segueix la doctrina instaurada pel Tribunal Suprem: en el cas que en l’escriptura reculli que es donarà per vençut el préstec des del mateix moment en què resulti impagada qualsevol de les quotes o incomplida qualsevol de les obligacions fixades en l’Escriptura, serà abusiva i, per tant, nul·la.
3. Índex de referència hipotecari IRPH caixes d’estalvi
Igualment, respecte l’Índex de referència IRPH, es basa en el que estableix la Sentència del Tribunal Suprem 669/2017, de 14 de desembre, la qual determina que aquest índex de referència és vàlid, i per tant, no implica falta de transparència ni abusivitat.